Josep Sandaran Bacaria (Canejan, 1875 – Barcelona, 1942). Neishut en Canejan, Josep Sandaran deishèc era Val d’Aran de petit. En darrèr quart de sègle XIX es circanstàncies economiques ena Val obligauen a emigrar a mès d’ua família. Maugrat èster ben luenh deth sòn país, En Barcelona, Sandaran jamès desbrembèc era sua lengua e era sua Val d’Aran. Ath contrati, dediquèc ores e esfòrç ar aranés: remassèc lexic, arrepervèris, hec ua descripcion dera gramatica aranesa, escriuec poesies, se relacionèc damb intellectuaus gascons… Ben conscient dera realitat deth territòri aranés, en 1913 prononcièc en Barcelona era conferéncia “La Vall d’Aran i els catalans”, a on manifèste qu’ère ua val desconeishuda e ignorada, ne da a conéisher es sues excelléncies e reclame “no poden desairar-la, la llengua aranesa, els catalans”. Mès tanben cau remarcar de Sandaran qu’ère un òme d’ua grana sensibilitat e que la manifestèc clarament ara sua hemna dedicant-li un recuelh de poesies en aranés e catalan entà dider-li com l’arribaue a estimar. Josep Sandaran mos deishèc un legat important a nivèu lingüistic, literari e istoric e ua figura d’aguestes dimensions meritaue aguest reconeishement.
Aguesta web utilize cookies entà que te pogam aufrir era milhor experiéncia possibla coma usatgèr. Era informacion des cookies s’emmagazème en tòn navegador e hè foncions coma reconeisher-te quan tornes entara nòsta web o ajudar ara nòsta equipa a compréner quines seccions dera web tròbes mès interessantes e utiles.